lunes, 12 de diciembre de 2011

be or not to be who you want to be


To be, or not to be: that is the question:
Whether 'tis nobler in the mind to suffer
The slings and arrows of outrageous fortune,
Or to take arms against a sea of troubles,
And by opposing end them? To die: to sleep;
No more; and by a sleep to say we end
The heart-ache and the thousand natural shocks
That flesh is heir to, 'tis a consummation
Devoutly to be wished. To die, to sleep;
To sleep: perchance to dream: ay, there's the rub;
For in that sleep of death what dreams may come
When we have shuffled off this mortal coil,
Must give us pause: there's the respect
That makes calamity of so long life;
For who would bear the whips and scorns of time,
The oppressor's wrong, the proud man's contumely,
The pangs of despised love, the law's delay,
The insolence of office and the spurns
That patient merit of the unworthy takes,
When he himself might his quietus make
With a bare bodkin? who would fardels bear,
To grunt and sweat under a weary life,
But that the dread of something after death,
The undiscovered country from whose bourn
No traveller returns, puzzles the will
And makes us rather bear those ills we have
Than fly to others that we know not of?
Thus conscience does make cowards of us all;
And thus the native hue of resolution
Is sicklied o'er with the pale cast of thought,
And enterprises of great pith and moment
With this regard their currents turn awry,
And lose the name of action. - Soft you now!
The fair Ophelia! Nymph, in thy orisons
Be all my sins remember'd.

lunes, 24 de octubre de 2011

APRENDER A VIVIR

Hoy quiero aprender..

A recorrer toda mi emoción desnuda..
a saber y actuar contra de eso que nunca permito en la vida..
a liberar de dentro esa ternura, que fluye por dentro..hoy lo haré!

Escucharé todo lo que me digas
en muchas voces existe la cordura, esa que hace ver que falta tanto en esta linda vida.. por la cual hay que luchar!



Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor, no se deja afectar..

y es que este mundo gira tan deprisa...

solo llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mía..

Hoy voy a entender lo pequeño que soy en la vida
voy a aprender que lo pequeño es grande día a día
y hoy voy a saber y recoger toda vuestra caricia, que llega a la piel y hará bien..


Hoy he aprendido que cada uno es de una manera,
y hay que saber compartir recursos y destrezas,
porqué la belleza está en dar y recibir, colaborar por un futuro digno y conjunto.
Y cuando uno para y vé una roja sonrisa,
le da aliento para seguir i sonreír él también..
¿y en qué consiste sinó la vida más que en pasarlo uno bien junto con los demás?


jueves, 15 de septiembre de 2011

MAR









Es difícil decir más en menos letras. Con ellas se forma un gran nombre de mujer: inmenso, profundo, navegable. ¡Un nombre navegable! Fascinante. La mar, para los que la aman, tiene nombre de mujer. Y la mujer amada tiene nombre de Mar. A más de una le da vértigo tanto nombre y lo suaviza anteponiéndole el nombre de María. María del Mar. En este nombre se tempera la bravura y la grandeza del mar con la suavidad del nombre de María. Cada nombre tiene su grandeza y su belleza. Éste la tiene a mares. Viene del latínmare, maris. Su raíz continúa invariable. Curiosamente su plural es Maria (que no se lee María, sino Mária).

Santa María del Mar es una de las advocaciones más antiguas de la Virgen. No está relacionada con ninguna aparición, sino con la necesidad que sienten los marinos y sus familias que quedan en tierra, de contar con la más alta protección en el cielo. Stella Maris, Estrella del Mar, llaman a la Virgen marinera desde antiguo. La inigualable iglesia gótica de santa María del Mar en Barcelona es la más exquisita muestra del culto que desde la Edad Media se rinde a la Virgen bajo esta advocación. Es una de las joyas del gótico. Celebran su onomástica las que lucen este precioso nombre el 15 de agosto, fiesta grande de todas las que de una u otra forma llevan el nombre de María; en Granada se celebra Nuestra Señora del Mar el sábado contiguo al último domingo de septiembre; y en otras poblaciones el 15 de septiembre.

En la mitología griega la Mar estaba personificada en Talasa, madre de Venus (en El nacimiento de Venus, de Botticelli, vemos nacer a la diosa de las olas del mar). El animal mítico que simboliza la mar, es el delfín. En la mitología de los parsis se llama Mar al ángel de los astros, y también al Sol se le da el nombre de Mar. El mar y la mar forman parte de nuestras vidas y ha empapado nuestro lenguaje como las olas empapan las arenas de la playa. Hablar de la mar, empeñarse en meter la mar en un pozo, Estar la mar muy alta, Romperse el mar, Subir la mar, Arar el mar, Arrojarse a la mar, Agitarse el mar, Haber mar de fondo, Mar tendida, Mar en lecho, Mar de delicias, Estar hecha un mar de lágrimas... son metáforas marinas que usamos para describir nuestras conductas y nuestros estados de ánimo. Y por el mismo camino van los refranes: Do va la mar, vayan las arenas, y este otro: La mar que se parte, arroyos se hace.

Ciertamente la mujer ha tomado posesión de todas las bellezas de la tierra para que le sirvieran de nombre. No era pensable que dejase olvidada la mar, con su enorme poder de evocación. Decir Mar es pensar en hacerse a la mar y navegar por sus inmensidades. Ojos navegables, corazón navegable. Es asomarse a horizontes que se curvan tocando el cielo. Mar es riego, es aventura, es riqueza, es fascinación, es abismo, es inmensidad. Es un mundo por el que podemos simplemente pasar, o en el que si somos valientes podemos sumergirnos y gozar de bellezas inimaginables. Siempre es el mismo, pero ofreciendo a cada hora un nuevo rasgo de su inagotable belleza. Es un nombre tan inmenso como el mar. ¡Felicidades!

miércoles, 14 de septiembre de 2011

llibertat

Canta corazón, con un ancla imprescindible de ilusión. Sueña corazón, no te nubles de amargura. ..hacer siluetas de amor bajo la luna..
Quisiera ser un pez, o un ave, o un mamífero libre..libre por el mar, por el aire o por la sabana.
Sense lleis imposades, només les lleis socials que permeten una bona convivència. Son necessàries per entendre'ns , respectar-nos, aprendre uns d'altres i estimar-nos..però és necessària la diversitat, és la gràcia d'aquest món. Ens ajudem uns als altres perquè som diferents, ens eduquem i som educats, perquè tenim diversos gustos. Som sers socials però personals..Voluntat a descobrir-se, a valorar-se, a saber què sí i què no, a valorar als altres pel què son i no pel que tenen. Ser social, per entregar, per rebre, per ser solidari, donar per compartir i rebre estimant.
..pobre corazón que no atrapa su cordura..

martes, 6 de septiembre de 2011

ilargia

Caminante no hay camino, se hace camino al andar..
A lo lejos se divisa una imagen verdadera..puedes verla o no verla..puede esconderse a ratos y volver a resurgir..pero si quieres encontrarla, buscala entre las nubes, busca en el cielo esa forma mágica, vé a por ella..porqué aunque sólo la imagines, ella sigue ahí.
Salta por la ventana valiente!
Lucha por lo que quieres, sin olvidar lo que eres.
Estima, estima't i torna a estimar...perquè de tot se'n aprèn, i se'n continua aprenent sempre.

martes, 30 de agosto de 2011

BULGARY & TURKEY




Una història feliç, amb un inici i un final una mica incontrolables i trists en el fons. Marxem el 13 d'Agost vol cap a Bucarest (Romania), per fer parades a Bulgària (Varna, Nesebur, Bosque de piedras, troyan, Gabrovo, Sofia & Povdiv) i Istanbul (Turquía). Bucarest és una ciutat poc cuidada, amb gent molt pobre que ens mira com bitllets amb cames..en conseqüencia ens intenten treure els diners com sigui, amb taxi-timos, amb tren-autosoborn, recollint les restes del nostre menjar, vigilant les carteres el més a prop possible..davant d'això, la nostra visió és fugir quan puguem, però el Bus previst per fer-ho no apareix..ohoh! busca, renova't, mira, parla amb anglès, ves a aquesta estació i a l'altre, fes-te entendre, no et cabregis quan no et contestin i fes amistats que van al mateix lloc que tu. Improvitzem i agafem un autobus cap al poble més proper a la frontera, Girgiu. Després de mals entesos amb els horaris del tren i de pujar 6 en un taxi que va per camins remots, un cotxe ens apropa a la border i allà passem caminant, ni más ni menos! la gent ens mira...no és freqüent el que estem fent, però perquè no fer-ho! és divertit, enèrgic i tenim l'adrenalina ben amunt dels valors d marge! caminante no hay camino, se hace camino al andar! després de 4 km..arribem a l'altre banda del pont creuant el Danuvi amb unes vistes maques a sota, fabriques al fons :( . Caminem? Autostop?..i després de pocs minuts ens agafem per dur-nos fins a Ruse, el poble proper a la border, però ja a Bulgaria! 4 hores d'espera pel tren d les 6h d la matinada cap a Varna, on tenim l'hostal Manastirski rid (eurorest cheque). Per fi arribem, mengem i a dormir! Tranquil·litat, pau, natura, bona gent, bon menjar, bona companyia, plorera per desestressar el cos, rises, birres, la lluna i les estrelles.. Fem rutes per allà amb el cotxe, a Nesebur, a les platjes plenes d'algues verdes (tot i ser el mar negre! aquests francesos que li van canviar el nom..d mar del nord posat pels turcs, a mar noir), a la catedrala d Varna...i agafem el cotxe cap a Sofia, fent stop a poblets amb monastirs tancants, amb ciutats artesanes tancades, amb castetes petitones, parcs verds i cabres! Sofia...nice city! varies esglesies, parcs & la catedral alexander nevski...preciosa amb or a les cúpules! fotos i més fotos..i el Nikola ens porta a sopar amb vistes privilegiades d la part alta d Sofia :) sempre és bo conèixer un habitant del país perquè t'ensenyi llocs i t'expliqui històries i teories (del si-no ... en grec nie és si i pels bulgars sona a no..això ho juntes al moviment del cap i ja tens l'explicació de perquè mouen el cap a l'inversa). I després d'una nit d birreo...cap a Istanbul!
Istanbul necessita un punt i a part. Molt caos a l'inici...però simplement el fet d tenir un/dos rius (cuerno d oro i el Bosforo) i un casc antic ben antic, amb adoquines, casetes, la torre d vigilància i músics tocant, ja la fan adorable. La gent molt maca, dormim a casa del Seifi&Sinan i seguim les seves tradicions, Chay (tè) & pa turc amb formatge, .. . Pollastre amb vegetals, arròs i cigrons i yogurt, tot junt! mm...buníssim! un ambient molt agradable, ens sentiem com a casa, menjant al terra, descalços :) Fem el ramadan, la gent ens convida a menjar, ens accepta, ens valora i nosaltres a ells. Ens demostrem estima tot i les religions, ens donen la benvinguda al seu país..en el fons, tots som un, un MÓN! Encantada dels turcs i amb ganes d voltar pel seu pa'is d nou.
I dos dies d tornada..cotxe, tren, tren, bus i avio.

Un viatge molt agradable, en surto molt contenta, d les sensacions, dhaver conegut gent molt maca d diverses cultures i haver apres dells! entre nosaltres b, ens hem conegut una mica mes, hem compartit, valorat i divertit!

Cadascu es com es, som persones individuals en un mon comu!

Tornemhi ?

lunes, 25 de julio de 2011

la revuelta!

..la plaza se hizo pequeña para tanta mente abierta, mente alerta, mente despierta..tantos años con tormenta de la lluvia, hicimos la REVUELTA! El camino nos lo hicieron estrecho, vamos a andar eliminando fronteras, conociendo la gente de otras tierras, buscando maneras de ir haciendo carretera..tantos años durmiendo, tantos años ardiendo y sin quemar! Somos indignadas que patean, fuimos indignadas de sofà!..empuñabamos los sueños, no queríamos más dueños del futuro, cada plaza se hizo eco de gargantas reprimidas por el miedo que ahora estalla, ese miedo se detiene creciendo, la razón de este pueblo convierte el lamento en protesta, se escucha, se habla y se piensa..vamos lentos porqué vamos lejos.. http://www.youtube.com/watch?v=roEm0GDZe5M

Quantes emocions viscudes a plaça catalunya. En realitat fa poc que va esclatar la primera tongada de gent, el 15Març..4 mesos envers tota una vida. Vamos lentos porqué vamos lejos! som molta gent, amb ganes de canvis, amb moltes ganes d'una vida lògica, sense tabús, sense trampes ni falsetats, simplement emocions, vivencies, sentiments, experiencies, coneixement, inteligencia, humanitat, afecte, respecte, tolerancia, igualtat, .. lògica! Quin sentit té viure en un món que ens estem carregant? perquè construir i construir si d'aquí dos dies això no arribarà enlloc? no té sentit! perquè tantes cases buides i tanta gent al carrer? perquè tants cervells amb ganes de fer i fer i fer...i cap oportunitat? perquè no se sent amb el cor sinó amb el cap?..o és que em deixat la part animal que teniem..i això és el que queda realment de la part humana? els humans pensem i reflexionem..però cap a on? els animals miren pel bé pròpi però almenys majoritariament es defensen dins de la mateixa espècie..
Esperança! plaça catalunya va ser un bon inici..cassolada a les 20.30h, assemblea general a les 22h, cada comissió diu la seva, estem d'acord, si, no, et repeteixes?, molta feina, torns oberts de paraula, moltes ments, GANES, poder, sentiments, energia..acció-reacció! S'ha de tirar endavant...això ja no s'atura, però ho hem de moure nosaltres! Ara...a assemblea de barri & coordinadora de barris! moltes ganes d fer i desfer...provar...democracia real ja...però no podem seguir així, sense fer res mentres el món no s'atura en el seu detriment, vida, recursos, contaminació,..!
Lluitem? TOTS JUNTS HO PODEM TOT!


miércoles, 4 de mayo de 2011

VAPPU!!



One year after Vappu..I still remember this big, awesome and amazing party! Quina felicitat..encara plovent i nevant a 1 de Maig, i nosaltres celebrant que començava la calor, anant a la platja a fer carreres de gran piragua (com els antics Vikings) i ballant en mig de la sorra :) després cap a casa la kummi Annina a menjar unes pizzes ben bones que ens havia preparat i una sauna (no podia faltar..petitona però acullidora) ..i finalment de festa pels carrers d'Oulu (ja que començava la "calor"...estavem en positiu! :)), menjant pizza, jugant amb polles de globus, bebent i molts riures! Va arribar la matinada i vam decidir tornar cap a casa després d'un llarg dia de festa..i ohhhh! m'havien robat la bici..màxim delicte de Finlandia! Doncs a buscar si x casualitat n'hi ha alguna deslligada, una!! però destrossadísima! l'arreglem, ue! però a mig camí se'ns trenca la cadena..i el Victor anant amb la bici davant i el Vitor fent patinet amb l'altre darrera, buníssim! "uiiiiiiiiiiiii!" Vappu, una grandíssima experiència :D i pel meu aniversari...què més puc demanar? els 23 van ser fantàstics! a seguir pa adelante!
Aquest any no ha estat menys...diferent com cada edat! soparet a casa (pica-pica special amfitriona & reglet bunissima!) amb tonteries per riure'ns uns dels altres, una barret de bruixa, un nas de groucho marx, unes banyes d dimoni, un tanga, unes flors de hula-hula..Anem cap a festes de SagradaFamilia, ooooooh! s'acabat la música fa 10 min..fem festa on sigui! i al cap d'una estona, viatje en metro fins a Universitat i d'allà cap a Pl. Reial. Baila el chipi-chipi al metro..i camí lent fins a pl.reial, parlant amb gent d tot arreu, cantant, ballant..això és Festa! S'ha de repetir..però bueno, puc esperar encara un any pels 25 :)
A gaudir..sigui el què sigui el què depari el futur!

miércoles, 23 de marzo de 2011

anti-envelliment!



















DIETA contra l'envelliment físic:
Desfer-se del màxim de radicals lliures (producte de l'oxidació cel·lular) que hi ha al nostre cos, els quals ataquen a l'ADN i a les mitocondries, destruint la cèl·lula per complet!
Com? menjant menys (per utilitzar l'ATP en reparació cel·lular i no en digerir l'aliment) & evitant intoxicacions (tabac, alcohol, combustions..)...evitant o reduint tot el que es pugui & no stress! don't worry be hippy! & menjant peix i carns magres(cisteina antioxidant) & vegetarià :
betacarotens (pastanagues, tomaquets, espinaques) vitamina A
Vitamina C (citrics & pebrots) !! important en l'absorció del Fe, Ca i altres aminoàcids.
Vitamina E (esparregs, pèsols, enciam, nous..) : protegeix la membrana cel·lular d l'efecte oxidant.

DIETA contra l'envelliment psíquic:
Desfer-se al màxim dels problemes que no arriben enlloc, pensar en positiu, gaudir del moment, de les persones i de cada situació, somriure i riure, VIATJAR, tenir objectius i cumplir-los, ser lliure i desmostrar-s'ho, créixer i apendre i ensenyar, tenir autoestima i usar-la pel bé, amor i abraçades, petons i follades, viure en pau i harmonia.
Sigues lliure i camina
cap a l'estel que vulguis guanyar,
la rai la!
No pensis el que els altres diran,
la rai la!
...Deixa que la pluja
mulli els teus cabells daurats,
petites gotes fredes tremolant!

Fes de casa teva
tots els llargs camins del món,
la rai la!
i tindràs per sostre el blau color,
lai rai la!
Jeure a l'herba fresca
i volar com un colom,
i córrer com un riu sense horitzó.

Fes-te blanca escuma
quan el mar té blau color,
la rai la!
Fes-te ocell que canta en un racó,
la rai la!
Fes-te flor petita,
fes-te aigua suau,
i fes d'amor la vida que t'han dat.

Algun jorn, la vida,
un company et trobarà,
la rai la!
de la seva mà caminaràs,
la rai la!
Dolços llavis tendres
i un parlar molt més suau,
per fer millor la vida,
per fer millor la vida,
per fer millor la vida
a cada instant!

lunes, 24 de enero de 2011

decisions for the future


Prendre decisions..un gran di/tri/..lema! un 30% de les persones tendeix a decidir segons l'opinió dels altres. La pregunta que ens hem de plantejar és...Què és el què més em convé a mi? Què és el que jo necessito?
Jo necessito..aprendre algo cada dia, fer sortides amb mi i amb els amics, sentir-me útil, innovar i canviar la rutina de tant en tant, gaudir dels hobbies, una abraçada sincera, xerrar agradablement, fer l'amor, i no la guerra, no traicionar la meva consciència, escoltar i sentir-me escoltada, fer esport, viatjar (és necessàri per apendre viure sentir i gaudir), dormir :), riure i crec que plorar una mica, la música, somniar desperta i pensar..
Avui ja he presentat la solicitud de la beca IRB!! Ara...a per una altre! No pare, sigue sigue..esperem que funcioni!
Demà em vaig de la cooperativa, per un món més just i solidari.
Voler és poder..esforç i voluntat!

domingo, 23 de enero de 2011

reflexions de mitjanit


ai, ai, ai, ai...Son les 2h del matí i estic estirada al sofà veient una serie. Pensava, estic una mica desorientada i m'he decidit a escriure. Ho hauria de fer més sovint, almenys si després vull recordar certes etapes i moments importants de la meva vida..perquè amb el pas del temps la memòria i els records cada cop son més difusos. Ens queden grabades les emocions recordades, olors, tactes, sentiments viscuts..però a mi em costa fer memòria..petits gestos com una abraçada del gorka demostrant-me que m'estima quan estic baixa de moral perquè no sé quin camí agafar, xerrades i somriures còmplices amb la susana quan es va quedar a dormir l'altre nit a casa i vam dormir les dues a l'habitació de l'Edu (dp de estar fent birres i tocs de pilota a av.mistral), un passeig en busca de bambes (en el seu lloc, una maca jaqueta) com feia temps que no realitzava amb l'alba passant el temps de xerremeca expressant cadascuna el que ens vé de gust,..sentiments son el que en queda, emocions i records de sensacions.
estic desorientada com bé he dit abans..tinc ganes de fer coses però no trobo els recursos..tinc varis camins i no sé cap a quin tirar i quin té sortida.
In conclusion...el temps passa, i què hi farem? no conquistar-lo, sinó viure'l.