mm..l'olores? la sents? la respires? és la natura que t'envolta. Aixecar-me pel matí amb els ocells entonant melodies i mirar per la finestra i veure que el sol brilla sobre els arbres ben frondosos, m'ajuda a llevar-me de bon humor.. Un cop arriba la nit, estirada al llit, recordo històries, divago en pensaments varis i tanco els ulls per preparar-me per la vida de l'endemà.

Si pudiera vivir nuevamente mi vida.
En la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho
tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría
más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares adonde nunca he ido, comería
más helados y menos habas, tendría más problemas
reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió sensata y prolíficamente
cada minuto de su vida; claro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría de tener
solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos;
no te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iban a ninguna parte sin termómetro,
una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas;
Si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a principios
de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres
y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante.
Pero ya tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.
Instantes, Ron Herold

amorós

Tard o d'hora tot s'acaba però tornarà a començar com la llum del dia que ens deixa en l'obscuritat, el silenci del poeta i la pàgina en blanc..conviuran fins que el cercle es torni un altre cop a tancar.

Avui sembla irrepetible, avui sembla diferent, cada cop sembla l'últim cop.

Cada instant és únic i somric recordant bells moments.. a casa donant-me la pota, i l'altre, rodejant la taula en busca de la costella, els teus lladrucs perquè et tirés una pedra que després no retornaves (no te'n vam saber ensenyar mai), les corregudes per Puigsagordi, per casa, pel parc, els amagatalls que et tenia guardats perquè descobrissis, aquells ulls tan preciosos demanant menjar, el morro llargarut que et servia per demanar carícies, la llengua que ho mullava tot, el estirar-me sobre teu i tu refunfunyar (en el fons t'agradava), dormir al teu costat, comprendre'ns quan alguna cosa no anava bé, aixecar-me del llit i veure't als meus peus estira't ocupant-ho tot, obrir la porta a força d'insistir, les benvingudes amb el coixí i lo gelós que et posaves al veure una abraçada..tu també en volies e! .. sempre havia pensat que m'hagués agradat portar-te al teu país d'orige

n, amb tota una colla dels teus, ..però tampoc sé si ho haguessis comprès pas..

T'estimo i et trobo i trobaré a faltar. Mou la cua

allà on siguis :*

..in Ede..

Nova actualització en la meva vida...Ede status!
6 dies aquí...i el presentiment és molt positiu. Aquesta petita ciutat de 67.812 (ara 67.813 :)) m'ha ofert una bona rebuda. Només arribar a la plaça de l'estació Ede Centrum, l'ambient de bars i tranquilitat ja pronosticava un bon inici. Un cafè al Railway's bar, més 3 o 4 que van venir després a casa la Wendy, bona companyia i molta amabilitat van fer del meu primer Holland's day un fantàstic començament de l'aventura. Tot ha continuat en ambient relaxat i bon humor. El segon dia vaig arribar a la meva new home, una caseta acollidora i una petita habitació extreta d'un conte de princesetes :) Maravellosa naturalesa al meu voltant..Abies, pinus, ocells d'espècies que no em sé, .. Hi ha molt per aprender, visitar i VIURE! Ja he donat un tomb pel mercat markt, per wageningen party, pel molí mollen, pel bosc bos, centrum i pels bars bars...tot això acompanyada de la meva nova amiga vriend bicicleta fiets!
El futur és prometedor...demà comença la vida de la treballadora..ready? steady? GOOOOOOOOOO!

Així és la meva vida..amunt i avall, non stop, amb unes idees i ideals en ment i no tancant barreres ni fronteres. Hi ha molt per descobrir, hi ha món, experiències, emocions, coneixements, vides, natura, visions per viure i sentir. Però tot té el seu contra..simplement s'ha de posar sobre la balança, preferències, valoracions, i sobretot el sentiment de que els trens s'han d'agafar perquè s'aturen a l'estació per poc temps. La vida no t'espera, simplement gira, i tu, com a ésser minúscul que ets, gires amb ella...enganxa-t'hi o deixa-la rodar, segons cadascú però amb la consciència de la presa de decisions. És difícil controlar la pròpia vida..saber què fer, saber com fer, saber amb qui fer i amb qui desfer,..per això em guio per la intuïció, és part de mi, em coneix i coneix l'entorn. I com més observi, pensi, analitzi, més savia serà ella.

L'amistat..gran companyia per la vida. Donar pel simple fet d'estimar a algú, per com és, pel que sap, pel que dóna i mostra. Abraçades, carícies..mostra d'amor.

amb amor..

..la vida és estima, emocions i fets.. perquè quan estimes a algú de tot cor, és impossible oblidar-se'n. Per molt lluny que marxis tu o l'altre o .. en una part del cor sempre hi resta el seu nom. I és que amb el pas del temps, sempre acabem recordant els bons moments, somriures, jocs, curses, sorolls, mirades i complicitats.

D'aquí poc marxo d'aquí, per anar-me'n a una altre banda. Sempre hi ha pros i contras, però les aventures s'han de viure amb el millor somriure als llavis. S'ha de gaudir dels teus, per enyorar-los quan no hi son..i s'ha d'apendre coses noves, per valorar tot el que es té.

:)

be or not to be who you want to be

To be, or not to be: that is the question:

Whether 'tis nobler in the mind to suffer

The slings and arrows of outrageous fortune,

Or to take arms against a sea of troubles,

And by opposing end them? To die: to sleep;

No more; and by a sleep to say we end

The heart-ache and the thousand natural shocks

That flesh is heir to, 'tis a consummation

Devoutly to be wished. To die, to sleep;

To sleep: perchance to dream: ay, there's the rub;

For in that sleep of death what dreams may come

When we have shuffled off this mortal coil,

Must give us pause: there's the respect

That makes calamity of so long life;

For who would bear the whips and scorns of time,

The oppressor's wrong, the proud man's contumely,

The pangs of despised love, the law's delay,

The insolence of office and the spurns

That patient merit of the unworthy takes,

When he himself might his quietus make

With a bare bodkin? who would fardels bear,

To grunt and sweat under a weary life,

But that the dread of something after death,

The undiscovered country from whose bourn

No traveller returns, puzzles the will

And makes us rather bear those ills we have

Than fly to others that we know not of?

Thus conscience does make cowards of us all;

And thus the native hue of resolution

Is sicklied o'er with the pale cast of thought,

And enterprises of great pith and moment

With this regard their currents turn awry,

And lose the name of action. - Soft you now!

The fair Ophelia! Nymph, in thy orisons

Be all my sins remember'd.

APRENDER A VIVIR

Hoy quiero aprender..

A recorrer toda mi emoción desnuda..
a saber y actuar contra de eso que nunca permito en la vida..
a liberar de dentro esa ternura, que fluye por dentro..hoy lo haré!

Escucharé todo lo que me digas
en muchas voces existe la cordura, esa que hace ver que falta tanto en esta linda vida.. por la cual hay que luchar!

Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor, no se deja afectar..

y es que este mundo gira tan deprisa...

solo llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mía..

Hoy voy a entender lo pequeño que soy en la vida
voy a aprender que lo pequeño es grande día a día
y hoy voy a saber y recoger toda vuestra caricia, que llega a la piel y hará bien..

Hoy he aprendido que cada uno es de una manera,
y hay que saber compartir recursos y destrezas,
porqué la belleza está en dar y recibir, colaborar por un futuro digno y conjunto.
Y cuando uno para y vé una roja sonrisa,
le da aliento para seguir i sonreír él también..
¿y en qué consiste sinó la vida más que en pasarlo uno bien junto con los demás?