amorós

Tard o d'hora tot s'acaba però tornarà a començar com la llum del dia que ens deixa en l'obscuritat, el silenci del poeta i la pàgina en blanc..conviuran fins que el cercle es torni un altre cop a tancar.

Avui sembla irrepetible, avui sembla diferent, cada cop sembla l'últim cop.

Cada instant és únic i somric recordant bells moments.. a casa donant-me la pota, i l'altre, rodejant la taula en busca de la costella, els teus lladrucs perquè et tirés una pedra que després no retornaves (no te'n vam saber ensenyar mai), les corregudes per Puigsagordi, per casa, pel parc, els amagatalls que et tenia guardats perquè descobrissis, aquells ulls tan preciosos demanant menjar, el morro llargarut que et servia per demanar carícies, la llengua que ho mullava tot, el estirar-me sobre teu i tu refunfunyar (en el fons t'agradava), dormir al teu costat, comprendre'ns quan alguna cosa no anava bé, aixecar-me del llit i veure't als meus peus estira't ocupant-ho tot, obrir la porta a força d'insistir, les benvingudes amb el coixí i lo gelós que et posaves al veure una abraçada..tu també en volies e! .. sempre havia pensat que m'hagués agradat portar-te al teu país d'orige

n, amb tota una colla dels teus, ..però tampoc sé si ho haguessis comprès pas..

T'estimo i et trobo i trobaré a faltar. Mou la cua

allà on siguis :*

..in Ede..

Nova actualització en la meva vida...Ede status!
6 dies aquí...i el presentiment és molt positiu. Aquesta petita ciutat de 67.812 (ara 67.813 :)) m'ha ofert una bona rebuda. Només arribar a la plaça de l'estació Ede Centrum, l'ambient de bars i tranquilitat ja pronosticava un bon inici. Un cafè al Railway's bar, més 3 o 4 que van venir després a casa la Wendy, bona companyia i molta amabilitat van fer del meu primer Holland's day un fantàstic començament de l'aventura. Tot ha continuat en ambient relaxat i bon humor. El segon dia vaig arribar a la meva new home, una caseta acollidora i una petita habitació extreta d'un conte de princesetes :) Maravellosa naturalesa al meu voltant..Abies, pinus, ocells d'espècies que no em sé, .. Hi ha molt per aprender, visitar i VIURE! Ja he donat un tomb pel mercat markt, per wageningen party, pel molí mollen, pel bosc bos, centrum i pels bars bars...tot això acompanyada de la meva nova amiga vriend bicicleta fiets!
El futur és prometedor...demà comença la vida de la treballadora..ready? steady? GOOOOOOOOOO!

Així és la meva vida..amunt i avall, non stop, amb unes idees i ideals en ment i no tancant barreres ni fronteres. Hi ha molt per descobrir, hi ha món, experiències, emocions, coneixements, vides, natura, visions per viure i sentir. Però tot té el seu contra..simplement s'ha de posar sobre la balança, preferències, valoracions, i sobretot el sentiment de que els trens s'han d'agafar perquè s'aturen a l'estació per poc temps. La vida no t'espera, simplement gira, i tu, com a ésser minúscul que ets, gires amb ella...enganxa-t'hi o deixa-la rodar, segons cadascú però amb la consciència de la presa de decisions. És difícil controlar la pròpia vida..saber què fer, saber com fer, saber amb qui fer i amb qui desfer,..per això em guio per la intuïció, és part de mi, em coneix i coneix l'entorn. I com més observi, pensi, analitzi, més savia serà ella.

L'amistat..gran companyia per la vida. Donar pel simple fet d'estimar a algú, per com és, pel que sap, pel que dóna i mostra. Abraçades, carícies..mostra d'amor.

amb amor..

..la vida és estima, emocions i fets.. perquè quan estimes a algú de tot cor, és impossible oblidar-se'n. Per molt lluny que marxis tu o l'altre o .. en una part del cor sempre hi resta el seu nom. I és que amb el pas del temps, sempre acabem recordant els bons moments, somriures, jocs, curses, sorolls, mirades i complicitats.

D'aquí poc marxo d'aquí, per anar-me'n a una altre banda. Sempre hi ha pros i contras, però les aventures s'han de viure amb el millor somriure als llavis. S'ha de gaudir dels teus, per enyorar-los quan no hi son..i s'ha d'apendre coses noves, per valorar tot el que es té.

:)

be or not to be who you want to be

To be, or not to be: that is the question:

Whether 'tis nobler in the mind to suffer

The slings and arrows of outrageous fortune,

Or to take arms against a sea of troubles,

And by opposing end them? To die: to sleep;

No more; and by a sleep to say we end

The heart-ache and the thousand natural shocks

That flesh is heir to, 'tis a consummation

Devoutly to be wished. To die, to sleep;

To sleep: perchance to dream: ay, there's the rub;

For in that sleep of death what dreams may come

When we have shuffled off this mortal coil,

Must give us pause: there's the respect

That makes calamity of so long life;

For who would bear the whips and scorns of time,

The oppressor's wrong, the proud man's contumely,

The pangs of despised love, the law's delay,

The insolence of office and the spurns

That patient merit of the unworthy takes,

When he himself might his quietus make

With a bare bodkin? who would fardels bear,

To grunt and sweat under a weary life,

But that the dread of something after death,

The undiscovered country from whose bourn

No traveller returns, puzzles the will

And makes us rather bear those ills we have

Than fly to others that we know not of?

Thus conscience does make cowards of us all;

And thus the native hue of resolution

Is sicklied o'er with the pale cast of thought,

And enterprises of great pith and moment

With this regard their currents turn awry,

And lose the name of action. - Soft you now!

The fair Ophelia! Nymph, in thy orisons

Be all my sins remember'd.

APRENDER A VIVIR

Hoy quiero aprender..

A recorrer toda mi emoción desnuda..
a saber y actuar contra de eso que nunca permito en la vida..
a liberar de dentro esa ternura, que fluye por dentro..hoy lo haré!

Escucharé todo lo que me digas
en muchas voces existe la cordura, esa que hace ver que falta tanto en esta linda vida.. por la cual hay que luchar!

Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor, no se deja afectar..

y es que este mundo gira tan deprisa...

solo llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mía..

Hoy voy a entender lo pequeño que soy en la vida
voy a aprender que lo pequeño es grande día a día
y hoy voy a saber y recoger toda vuestra caricia, que llega a la piel y hará bien..

Hoy he aprendido que cada uno es de una manera,
y hay que saber compartir recursos y destrezas,
porqué la belleza está en dar y recibir, colaborar por un futuro digno y conjunto.
Y cuando uno para y vé una roja sonrisa,
le da aliento para seguir i sonreír él también..
¿y en qué consiste sinó la vida más que en pasarlo uno bien junto con los demás?

MAR

Es difícil decir más en menos letras. Con ellas se forma un gran nombre de mujer: inmenso, profundo, navegable. ¡Un nombre navegable! Fascinante. La mar, para los que la aman, tiene nombre de mujer. Y la mujer amada tiene nombre de Mar. A más de una le da vértigo tanto nombre y lo suaviza anteponiéndole el nombre de María. María del Mar. En este nombre se tempera la bravura y la grandeza del mar con la suavidad del nombre de María. Cada nombre tiene su grandeza y su belleza. Éste la tiene a mares. Viene del latínmare, maris. Su raíz continúa invariable. Curiosamente su plural es Maria (que no se lee María, sino Mária).

Santa María del Mar es una de las advocaciones más antiguas de la Virgen. No está relacionada con ninguna aparición, sino con la necesidad que sienten los marinos y sus familias que quedan en tierra, de contar con la más alta protección en el cielo. Stella Maris, Estrella del Mar, llaman a la Virgen marinera desde antiguo. La inigualable iglesia gótica de santa María del Mar en Barcelona es la más exquisita muestra del culto que desde la Edad Media se rinde a la Virgen bajo esta advocación. Es una de las joyas del gótico. Celebran su onomástica las que lucen este precioso nombre el 15 de agosto, fiesta grande de todas las que de una u otra forma llevan el nombre de María; en Granada se celebra Nuestra Señora del Mar el sábado contiguo al último domingo de septiembre; y en otras poblaciones el 15 de septiembre.

En la mitología griega la Mar estaba personificada en Talasa, madre de Venus (en El nacimiento de Venus, de Botticelli, vemos nacer a la diosa de las olas del mar). El animal mítico que simboliza la mar, es el delfín. En la mitología de los parsis se llama Mar al ángel de los astros, y también al Sol se le da el nombre de Mar. El mar y la mar forman parte de nuestras vidas y ha empapado nuestro lenguaje como las olas empapan las arenas de la playa. Hablar de la mar, empeñarse en meter la mar en un pozo, Estar la mar muy alta, Romperse el mar, Subir la mar, Arar el mar, Arrojarse a la mar, Agitarse el mar, Haber mar de fondo, Mar tendida, Mar en lecho, Mar de delicias, Estar hecha un mar de lágrimas... son metáforas marinas que usamos para describir nuestras conductas y nuestros estados de ánimo. Y por el mismo camino van los refranes: Do va la mar, vayan las arenas, y este otro: La mar que se parte, arroyos se hace.

Ciertamente la mujer ha tomado posesión de todas las bellezas de la tierra para que le sirvieran de nombre. No era pensable que dejase olvidada la mar, con su enorme poder de evocación. Decir Mar es pensar en hacerse a la mar y navegar por sus inmensidades. Ojos navegables, corazón navegable. Es asomarse a horizontes que se curvan tocando el cielo. Mar es riego, es aventura, es riqueza, es fascinación, es abismo, es inmensidad. Es un mundo por el que podemos simplemente pasar, o en el que si somos valientes podemos sumergirnos y gozar de bellezas inimaginables. Siempre es el mismo, pero ofreciendo a cada hora un nuevo rasgo de su inagotable belleza. Es un nombre tan inmenso como el mar. ¡Felicidades!