lunes, 23 de enero de 2012

amb amor..

..la vida és estima, emocions i fets.. perquè quan estimes a algú de tot cor, és impossible oblidar-se'n. Per molt lluny que marxis tu o l'altre o .. en una part del cor sempre hi resta el seu nom. I és que amb el pas del temps, sempre acabem recordant els bons moments, somriures, jocs, curses, sorolls, mirades i complicitats.

D'aquí poc marxo d'aquí, per anar-me'n a una altre banda. Sempre hi ha pros i contras, però les aventures s'han de viure amb el millor somriure als llavis. S'ha de gaudir dels teus, per enyorar-los quan no hi son..i s'ha d'apendre coses noves, per valorar tot el que es té.

:)

1 comentario:

  1. bonica...
    com m'agrada llegir això que has escrit, perquè a més d'escrit...és ben veritat!
    Marxaràs i tornaràs! i potser tornaràs a marxar...vés a saber! Les aventures i els projectes s'han de viure i no s'han de deixar passar els trens...
    El Sett potser haurà de marxar aviat, potser fins i tot (segurament) haureu de decidir que marxi, per no tornar a córrer ni brincar ni bordar per la muntanya, ni posar la mirada seductora. Però pensa que s'ho ha passat pipa i que els bons moments (des d'aquell dia que vam anar-lo a buscar amb el cotxe sent un cadell i tot l'enrenou! te'n recordes?) fins al darrer moment quan arribi el comiat, no els oblidaràs mai!
    La vida té aquestes putadetes, però és la vida...
    un petó, ilàrgia estimada!

    ResponderEliminar