amics

Passava a saludar..
penso que es bo no oblidar els bons amics i de tant en tant fer-lis una visita. Aquelles persones, llocs o coses que em marquen a la vida, més val recordar-les i no deixar-les perdre..perquè a vegades costa trobar-ne. És cert que costa compartir de vida amb algú quan s'està lluny. Parlo amb la gent, comparteixo històries, moments i rialles, però la vida son un conjunt de sensacions, de fets i estats, que costa resumir en una conversa. Tot i així, el que valoro és seguir gaudint amb els amics a distància i en els retrobaments. Molts cops em sap greu per mi, altres per ells, altres simplement és nostàlgia..però a la vida s'ha de triar, i estic aprenent a fer-ho. Sempre havia volgut tenir-ho tot..si es pot perquè no? però quién mucho abarca poco aprieta diuen, i els refranys populars son molt savis.

Conèixer gent nova ajuda a sentir-se millor, sociabilitzar-se és necessàri, però els amics que et conèixen ajuden molt a comprendre't. Conèixer gent nova és interessant i divertit, és curiós rebuscar en les seves ments, però els amics són més profunds, comprensius, saps què parlar, com parlar i amb qui parlar.
I és que a vegades es pot tenir una mica de tot, no? :)

Hola blog..
ara feia temps que no et visitava. En aquesta vida no hi ha temps per tot, i amb la meva falta d'organització encara menys. Però m'agrada escriure't. Perquè és una manera de plasmar allò que passa per la meva ment, aquells sentiments del cor, emocions viscudes, pensament que ronden però no m'hi detinc a analitzar-los. Quan escric, penso, ordeno ideas i m'ajuda a estructurar pensaments i reviure emocions.
Estic una mica confusa amb la meva vida. Tinc plans presents i plans de futur en ment..estic bé i sé què tinc ganes de fer, i la vida és molt llarga, i diem que hi ha temps per tot, però s'han de posar preferències. I encara és més difícil quan no sabem que ens deparà el futur.


When I was a young man, I wanted to change the world. I found it was difficult to change the world, so I tried to change my nation. When I found I couldn't change the nation, I began to focus on my town. I couldn't change the town and as an older man, I tried to change my family. Now, as an old man, I realize the only thing I can change is myself, and suddenly I realize that if long ago I had changed myself, I could have made an impact on my family. My family and I could have made an impact on our town. Their impact could have changed the nation and I could indeed have changed the world.         - Unknown Monk (1100AD)

Sé que em portarà temps i que el camí ja ha començat..

Pròxima parada: ARNHEM!
Just jump on the bike and let's goo! M'agrada viatjar, conèixer noves ciutats, nova gent, gaudir de l'aire pur amb la bici, de l'olor dels arbres i de la seva energia, del vent fresquet que em talla les mans i els llavis, de la sensació de llibertat, de plaer, andrenalina quan mous les cames tan ràpid que sembla que es llencin a correr elles soles, el cul amunt i avall segons les pujadetes del camí que et transmet ser en una muntanya russa, i les diverses fulles, la tonalitat dels verds, l'alçada dels arbres i imaginar-se ser un ocellet d'aquests que no paren de piular..deixar la ment en blanc i gaudir de l'essència de la natura. Així que ordinador..tot ziens!

Al meu món..

amb els meus pensaments, la pròpia llibertat per fer el que realment vull/puc, les meves opinions menys distorsionades, la coneixença del jo, de les pors, il·lusions, neguits, la força per vencer els obstacles i l'alegria de la satisfacció.
Al nostre món..compartit, com hi influencio?

Such is the way of the world
You can never know
Just where to put all your faith
And how will it grow

Gonna rise up
Burning back holes in dark memories
Gonna rise up
Turning mistakes into gold


http://www.youtube.com/watch?v=32Js2Ef5Ojg

mm..l'olores? la sents? la respires? és la natura que t'envolta. Aixecar-me pel matí amb els ocells entonant melodies i mirar per la finestra i veure que el sol brilla sobre els arbres ben frondosos, m'ajuda a llevar-me de bon humor.. Un cop arriba la nit, estirada al llit, recordo històries, divago en pensaments varis i tanco els ulls per preparar-me per la vida de l'endemà.

Si pudiera vivir nuevamente mi vida.
En la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho
tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría
más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares adonde nunca he ido, comería
más helados y menos habas, tendría más problemas
reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió sensata y prolíficamente
cada minuto de su vida; claro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría de tener
solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos;
no te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iban a ninguna parte sin termómetro,
una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas;
Si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a principios
de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres
y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante.
Pero ya tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.
Instantes, Ron Herold

amorós

Tard o d'hora tot s'acaba però tornarà a començar com la llum del dia que ens deixa en l'obscuritat, el silenci del poeta i la pàgina en blanc..conviuran fins que el cercle es torni un altre cop a tancar.

Avui sembla irrepetible, avui sembla diferent, cada cop sembla l'últim cop.

Cada instant és únic i somric recordant bells moments.. a casa donant-me la pota, i l'altre, rodejant la taula en busca de la costella, els teus lladrucs perquè et tirés una pedra que després no retornaves (no te'n vam saber ensenyar mai), les corregudes per Puigsagordi, per casa, pel parc, els amagatalls que et tenia guardats perquè descobrissis, aquells ulls tan preciosos demanant menjar, el morro llargarut que et servia per demanar carícies, la llengua que ho mullava tot, el estirar-me sobre teu i tu refunfunyar (en el fons t'agradava), dormir al teu costat, comprendre'ns quan alguna cosa no anava bé, aixecar-me del llit i veure't als meus peus estira't ocupant-ho tot, obrir la porta a força d'insistir, les benvingudes amb el coixí i lo gelós que et posaves al veure una abraçada..tu també en volies e! .. sempre havia pensat que m'hagués agradat portar-te al teu país d'orige

n, amb tota una colla dels teus, ..però tampoc sé si ho haguessis comprès pas..

T'estimo i et trobo i trobaré a faltar. Mou la cua

allà on siguis :*

..in Ede..

Nova actualització en la meva vida...Ede status!
6 dies aquí...i el presentiment és molt positiu. Aquesta petita ciutat de 67.812 (ara 67.813 :)) m'ha ofert una bona rebuda. Només arribar a la plaça de l'estació Ede Centrum, l'ambient de bars i tranquilitat ja pronosticava un bon inici. Un cafè al Railway's bar, més 3 o 4 que van venir després a casa la Wendy, bona companyia i molta amabilitat van fer del meu primer Holland's day un fantàstic començament de l'aventura. Tot ha continuat en ambient relaxat i bon humor. El segon dia vaig arribar a la meva new home, una caseta acollidora i una petita habitació extreta d'un conte de princesetes :) Maravellosa naturalesa al meu voltant..Abies, pinus, ocells d'espècies que no em sé, .. Hi ha molt per aprender, visitar i VIURE! Ja he donat un tomb pel mercat markt, per wageningen party, pel molí mollen, pel bosc bos, centrum i pels bars bars...tot això acompanyada de la meva nova amiga vriend bicicleta fiets!
El futur és prometedor...demà comença la vida de la treballadora..ready? steady? GOOOOOOOOOO!

Així és la meva vida..amunt i avall, non stop, amb unes idees i ideals en ment i no tancant barreres ni fronteres. Hi ha molt per descobrir, hi ha món, experiències, emocions, coneixements, vides, natura, visions per viure i sentir. Però tot té el seu contra..simplement s'ha de posar sobre la balança, preferències, valoracions, i sobretot el sentiment de que els trens s'han d'agafar perquè s'aturen a l'estació per poc temps. La vida no t'espera, simplement gira, i tu, com a ésser minúscul que ets, gires amb ella...enganxa-t'hi o deixa-la rodar, segons cadascú però amb la consciència de la presa de decisions. És difícil controlar la pròpia vida..saber què fer, saber com fer, saber amb qui fer i amb qui desfer,..per això em guio per la intuïció, és part de mi, em coneix i coneix l'entorn. I com més observi, pensi, analitzi, més savia serà ella.

L'amistat..gran companyia per la vida. Donar pel simple fet d'estimar a algú, per com és, pel que sap, pel que dóna i mostra. Abraçades, carícies..mostra d'amor.

amb amor..

..la vida és estima, emocions i fets.. perquè quan estimes a algú de tot cor, és impossible oblidar-se'n. Per molt lluny que marxis tu o l'altre o .. en una part del cor sempre hi resta el seu nom. I és que amb el pas del temps, sempre acabem recordant els bons moments, somriures, jocs, curses, sorolls, mirades i complicitats.

D'aquí poc marxo d'aquí, per anar-me'n a una altre banda. Sempre hi ha pros i contras, però les aventures s'han de viure amb el millor somriure als llavis. S'ha de gaudir dels teus, per enyorar-los quan no hi son..i s'ha d'apendre coses noves, per valorar tot el que es té.

:)