lunes, 18 de enero de 2010



..Quan el camí s'acabi o creguis haver arribat, sigui on sigui aquest lloc, jo t'estaré esperant..

Avui no em sento molt alegre però fa dos setmanes que sóc a Oulú i intentaré fer-ne un resum..miran-t'ho així, em veig obligada a ser més optimista. Respirar aire fresc ajuda a veure les coses d'una altre manera, però l'enyorança del/s ser/s estimats es nota en moments de bajon. He conegut molta gent, motivació adicional pel fet d'enrriquir-me i per veure-me'n capaç. He parlat anglès, dies millors, dies pitjors, però força bé, el que en comparació no tinc res a fer, més que seguir practicant. Sóc lliure, sense pares, sense gaires obligacions, fent el que vull..m'agrada, em valc per mi mateixa i això em fa créixer per fora i per dins. Molta festa..on el meu dot és la simpatia, el somriure del qual quasi mai me'n separo. Patinatge..una nova i grata afició! Descans i pensaments..I'm what I'm..I know that i've good and bad things, like everyone..but i think that the enviroment makes me feel different. So, not everybody is going to know who am I, only who has interest. I accept this, a mi bola i a ser feliç!

No hay comentarios:

Publicar un comentario