ai, ai, ai, ai...Son les 2h del matí i estic estirada al sofà veient una serie. Pensava, estic una mica desorientada i m'he decidit a escriure. Ho hauria de fer més sovint, almenys si després vull recordar certes etapes i moments importants de la meva vida..perquè amb el pas del temps la memòria i els records cada cop son més difusos. Ens queden grabades les emocions recordades, olors, tactes, sentiments viscuts..però a mi em costa fer memòria..petits gestos com una abraçada del gorka demostrant-me que m'estima quan estic baixa de moral perquè no sé quin camí agafar, xerrades i somriures còmplices amb la susana quan es va quedar a dormir l'altre nit a casa i vam dormir les dues a l'habitació de l'Edu (dp de estar fent birres i tocs de pilota a av.mistral), un passeig en busca de bambes (en el seu lloc, una maca jaqueta) com feia temps que no realitzava amb l'alba passant el temps de xerremeca expressant cadascuna el que ens vé de gust,..sentiments son el que en queda, emocions i records de sensacions.
estic desorientada com bé he dit abans..tinc ganes de fer coses però no trobo els recursos..tinc varis camins i no sé cap a quin tirar i quin té sortida.
In conclusion...el temps passa, i què hi farem? no conquistar-lo, sinó viure'l.
No hay comentarios:
Publicar un comentario