amorós

Tard o d'hora tot s'acaba però tornarà a començar com la llum del dia que ens deixa en l'obscuritat, el silenci del poeta i la pàgina en blanc..conviuran fins que el cercle es torni un altre cop a tancar.

Avui sembla irrepetible, avui sembla diferent, cada cop sembla l'últim cop.

Cada instant és únic i somric recordant bells moments.. a casa donant-me la pota, i l'altre, rodejant la taula en busca de la costella, els teus lladrucs perquè et tirés una pedra que després no retornaves (no te'n vam saber ensenyar mai), les corregudes per Puigsagordi, per casa, pel parc, els amagatalls que et tenia guardats perquè descobrissis, aquells ulls tan preciosos demanant menjar, el morro llargarut que et servia per demanar carícies, la llengua que ho mullava tot, el estirar-me sobre teu i tu refunfunyar (en el fons t'agradava), dormir al teu costat, comprendre'ns quan alguna cosa no anava bé, aixecar-me del llit i veure't als meus peus estira't ocupant-ho tot, obrir la porta a força d'insistir, les benvingudes amb el coixí i lo gelós que et posaves al veure una abraçada..tu també en volies e! .. sempre havia pensat que m'hagués agradat portar-te al teu país d'orige

n, amb tota una colla dels teus, ..però tampoc sé si ho haguessis comprès pas..

T'estimo i et trobo i trobaré a faltar. Mou la cua

allà on siguis :*